Una final del Trofeu Mestres més que merescuda

El Trofeu Mestres és sobretot un regal als pilotaris, un reconeixement a l’esforç i els resultats de tot un any, que els jugadors poden arredonir amb un títol que ha guanyat en prestigi amb el pas dels anys. A més està el corresponent premi en metàl·lic establert per a cada partida i, principalment, el destinat als campions.

El títol de la modalitat de raspall es resoldrà este dissabte al trinquet de la Llosa de Ranes. La final enfrontarà a Ian, Tonet IV i Momparler contra Salelles II, Seve i Bossio.

Certament, els sis aspirants a convertir-se en ‘mestres’ del 2023 són justos finalistes, encara que pel camó s’han quedat uns altres que perfectament podrien haver sigut els protagonistes de tan rellevant cartell.

La presència més justificada en la final és la de Tonet IV. I és que el seu nom ha sigut el que més ha sonat en la present campanya, i no pels títols aconseguits, que també, sinó perquè el mitger del Genovés està per damunt de la resta dels professionals de la raspada.

Els protagonistes

En el 2023, Tonet IV ha estat campió de l’Individual, de la Copa i semifinalista de la Lliga. També ha guanyat els tornejos de Castelló de Rugat, la Llosa de Ranes i Xeraco. Però, principalment, en el 2023 ha tornat a passar que anar a veure una partida en la qual participe Tonet IV és, molt probablement, sinònim d’espectacle.

Ara bé, no cal haver sigut piconadora que ha passat per damunt dels rivals per a ser mereixedor de jugar i guanyar el Trofeu Mestres. Un bon exemple és Ian, que en la present temporada no ha guanyat cap títol; ni en les tres grans competicions, ni en els trofeus de curta durada on apareixen els millors del moment. Però, amb el seu estil sobri i caràcter introvertiu, el de Senyera manté el respecte i reconeixement del públic perquè sempre compleix i dins del trinquet és un valor segur.

Una cosa semblant passa amb els punters finalistes. En el Trofeu Mestres han participat quatre equips, tots trios, amb un total de dotze pilotaris. En l’escalafó professional, ni Momparler ni Bossio estan entre els dotze primers. De fet, ambdós encara es troben en l’escaló anterior al de les primeres figures, condició que s’han de guanyar amb partides de primer nivell i bones actuacions. El pilotari del Genovés apareix cada vegada més en cartells importants mentre que el de Senyera va un poc per darrere, però la seua progressió també està sent notable.

En qualsevol altre esport, estos dos joves haurien vist el Trofeu Mestres des de l’escala. Però, afortunadament, la pilota és diferent. Per això, Momparler i Bossio estaran en disposició de guanyar el dissabte un dels títols més significatius de l’any.

En el cas de Salelles II, el d’Oliva ha entrat en el Trofeu Mestres de rebot. En principi, la seua plaça li corresponia a Vercher, però el de Piles continua recuperant-se d’una lesió.

En este curs, Salelles II ha conquerit el que probablement és el títol més preuat de la temporada estival, el Gregori Maians d’Oliva. És motiu suficient per a estar en el Mestres? Rotundament sí, perquè el jugador ha oferit moltes vesprades de satisfaccions al públic en el seu caminar imparable cap al més alt de la modalitat. Encara li queda, però la seua qualitat i potència sempre són un bon reclam per al respectable.

Finalment, queda Seve, que també ha entrat en el Mestres per a cobrir absències de lesionats; ara està a sis jocs de ser campió. I amb tot mereixement; perquè, quan està bé, veure com trau a passejar les dos mans és un pur espectacle.