Tres reis per a un tron del Trofeu de Frontó

L’edició número díhuit del Trofeu de Frontó espera la seua resolució, el dissabte a Almussafes. Serà aleshores quan es jugue la final de la competició més singular i important de les tres parets pel fet d’aglutinar a les millors figures del trinquet amb els especialistes més destacats del frontó. Els aspirants al títol són  De la Vega i Francés , així com Pere Roc II i Carlos de Massalfassar ‘El Puma’.

Es dona la circumstància que De la Vega està davant l’oportunitat d’aconseguir el seu cinqué entorxat, amb la qual cosa igualaria amb Álvaro de Faura i Puchol II. Seria un tron compartit per tres monarques.

En cas de perdre, el pilotari d’Almussafes es quedaria amb el consol de ser el rei del frontó valencià en les darreres temporades, com demostra el fet d’haver jugat la final en set de les huit últimes edicions. I és que la victòria serà empresa complicada tenint en compte que en la contra estarà un dels defensors del títol, Pere Roc II, mentre que Carlos, també campió en una ocasió, està en un moment de forma excepcional.

Historial

El primer dominador del trofeu va ser Álvaro. Quan es va crear la competició, el de Faura estava en plenitud i ostentava el número u de la modalitat d’escala i corda amb forta oposició, sobretot, de Genovés II, i posteriorment de Soro III.

En la modalitat de frontó, l’esquerra poderosa d’Álvaro també va marcar una època i la seua solvència entre les tres parets fins i tot li va permetre jugar contra reputades figures basques.

Posteriorment va arribar el domini de Puchol II. El cas va ser molt semblant. El de Vinalesa manava amb claredat en el trinquet i esta supremacia es va fer extensible al frontó.

Ara, la cosa ha canviat a mitges; Puchol II continua sent el millor en el trinquet, però en el frontó s’ha topat amb un De la Vega que s’ha convertit en el número u amb tot mereixement.

En el mateix Trofeu de Frontó també mereix un esment especial José Antonio Montesa. I és que el brau pilotari del Puig acumula quatre campionats. Però, com està retirat des de fa anys, no pot aspirar a quedar-se en solitari com a màxim campió. I tampoc Álvaro, si algú li passara aconseguint el sisé títol, perquè també va penjar els guants. Puchol II i De la Vega, que tenen molta pilota per davant, són a hores d’ara els millors posicionats per a trencar tots els registres del frontó valencià.