Copa Caixa Popular: Nacho és el número u i Soro III guarda l’estatus

La vaqueta deu moltes coses. Els jugadors passen pels campionats sense pena, ni glòria i quan la carrera s’acaba, el bon paper es queda mullat i s’oblida. Els títols deixen una empremta per a la història, encara que ahir els campions de la XV Copa Caixa Popular d’escala i corda no li donen importància a eixe detall. Soro III i Nacho van alçar el títol com a representants de Benidorm, després de véncer a l’equip de Montserrat, amb Marc iSanti, per 60-25 a Vilamarxant. Una alegria que no fa més que confirmar que Nacho és actualment el número u en la posició de mitger i que també serveix perquè el nom de Soro III torne a brillar amb la glòria que mereix tota una trajectòria com la del de Massamagrell.

«Estic content. Amb 38 anys és difícil competir contra la joventut que té il·lusió i estan frescos mentalment, però la pilota et pot donar coses roïnes, i de vegades, alegres com esta Copa», va confessar Soro III ja amb la corona en les mans.

Amb 38 anys és difícil competir contra la joventut que té il·lusió i estan frescos mentalment

Soro III

— Jugador de pilota valenciana

El rendiment del rest al llarg de la Copa ha estat excels i Soro III es mostrava «satisfet», però sempre amb la mentalitat d’ajudar al seu company perquè «Nacho es mereixia este títol. Hui en dia és un jugador determinant en la nòmina de professionals i això havia de traduir-se en un gran campionat. M’he dedicat a ajudar-lo i així li ho vaig dir el primer dia. Volia que fora campió».

Les paraules de Soro III són el sentiment de la càtedra. Per a Nacho és el segon títol com a mitger. El de Beniparrell ja va guanyar una Copa en 2013, encara que en eixa ocasió formant trio. Ara, arriba el premi a un estat de forma que arrossega els darrers anys i que el confirma com a tal en parella. «Han sigut dos mesos de lluita i de fer un gran campionat. Em quede amb eixe nivell. La final només és una partida que ens dona el títol», va comentar Nacho. Un jugador humil que traspassa els palmaresos perquè «em quede en els aplaudiments i el reconeixement de la gent. És la satisfacció més gran. Fer un quinze bonic, ficar-la en la careta i que l’afició es pose en peu. És el que significa la pilota i soc un privilegiat per això», unes paraules que engrandeixen més si cap a la labor de Nacho en l’esport més valencià.

Han sigut dos mesos de lluita i de fer un gran campionat. Em quede amb eixe nivell. La final només és una partida que ens dona el títol

Nacho

— Jugador de pilota valenciana

Respecte a la partida, el resultat va deixar clara la superioritat de la parella representativa de Benidorm. Des de l’inici, Soro III i Nacho van estar segurs i guanyaren en confiança amb la diferència que s’ampliava al marcador. Nacho acaparava les accions ofensives, mentre que Marc i Santi no acabaven de trobar espai en uns contraris sense fissures. Per la seua part, Soro III actuava en conseqüència a les seues paraules. Bona defensa, però també magistral en atac. Es va veure amb 30-15, quan els blaus es van avançar amb dos quinzes, però un dau magistral del massamagrellenc va capgirar el marcador.

Ben és cert que la pilota també li va dir al que més jugava i que la ferida d’Andreu era més irregular que la roja de Muedra II.

Amb 35-15, Marc va buscar la mateixa estratègia que li va donar la classificació in extremis a la semifinal i el bitllet per a la final. Una pilota nova va donar ales als montserratins. La vaqueta estava més viva i Marc tornava el més difícil i buscava la muralla perquè eixirà ràpida. Al final, una pilotada de Santi a la careta va trencar la ratxa roja, encara que només va ser un miratge. Quan els blaus s’ho creien i l’energia pareixia que canviava, la compenetració dels de la Ribera Alta no va estar clara i això ho van aprofitar els rojos per a fer-se amb el dau. Tot i que després, Marc i Santi van retallar distàncies de nou, buscant la muralla per a evitar a Nacho i que la pilota anara a l’escala, la resta de la partida va ser benidormera, amb Soro III creixent a cada colp i Nacho exhibint la millor versió.

Iván i Canari s’emporten el II Trofeu de La Llosa de Ranes

La modalitat de raspall també va viure ahir altra final. En este cas, el II Trofeu de La Llosa de Ranes que va recaure en les mans d’Iván i Canari gràcies al 25-5 sobre Salelles II i Brisca al trinquet lloser. Una victòria fonamentada en un inici aclaparant amb tres jocs seguits amb una actuació encertada dels dos campions.