Soro III s’acomiada de Pelayo de la manera més èpica

No podia ser d’altra manera. Soro III es va acomiadar del trinquet de Pelayo com un mestre. El de Massamagrell, Nacho i Bueno van adjudicar-se el XVI Trofeu Mestres - Ciutat de València en una partida on van véncer a Puchol II,Santi i Héctor per 60-30. Una fi de festa escrita pel millor guionista i que va culminar una vesprada on els aficionats de la catedral van rendir homenatge a un dels pilotaris més importants de la història de la vaqueta. Cal recordar que Soro III completarà la retirada el pròxim divendres al trinquet de Vila-real.

La cita es presentava com l’última vegada on Soro III i Puchol II es veurien les cares. L’espectacle estava assegurat. La rivalitat esportiva més gran en l’última dècada en l’escala i corda vivia el capítol final. Una espècia de Supercopa de la pilota professional. Per un costat, els campions de la Lliga, Puchol II i Santi.Per l’altre costat, els campions de la Copa, Soro III i Nacho. Un embolcall perfecte arrodonit per un gran ambient i el sacrifici que van entregar els dos trios sobre la canxa. Tant va ser així, que els finalment campions van exhibir un joc quasi perfecte que va obligar els rojos a arriscar més del compte, encara que no es pot dir que estos tingueren una actuació roïna.

L’acoblament de Soro III, Nacho i Bueno no mostrava fissures i això va fer que s’escaparen en el marcador. Després de repartir-se els dos primers jocs al dau, els blaus van imposar un ritme impossible per als contrincants.

La defensa de Bueno i Nacho deixava a Soro IIIamb facilitats per a colpejar i ací el de Massamagrell va demostrar que encara estava per a continuar en el món professional. Per la seua part, Nacho dibuixava canonades com si tinguera un llenç en blanc davant seua. Pilotades que buscaven la corda i que baixaven a plom.

A més, la ferida també va actuar en detriment de Puchol II i companyia. Andreu es va trobar amb unes pilotes que botaven molt i el tamborí va ser el destí predilecte quan van vindre les faltes, cosa gens habitual.

Amb tot açò, els rojos havien de cremar tota la pólvora per a fer quinze, és a dir, donar més del que era possible. Puchol II sabia llegir els colps, però és que davant tenia un frontó maliciós amb tres jugadors compenetrats a més no poder.

Puchol II, Santi i Héctor van poder trencar la ratxa quan el lluminós marcava el 35-20, però el tanteig sumat es va quedar ací, ja que els blaus continuaren fent mal. Les errades eren cada vegada més freqüents en el costat roig, encara que van retallar amb 45-25. Bueno i Nacho van estar superbiosos a l’hora de tancar espais i els rivals patien. Segons avançava la partida, la llum de l’esperança roja se’n va anar apagant fins al triomf final.