Puchol II encara és més número u a Pelayo

Que Puchol II és el pilotari que més juga de tots és un fet contrastat, a més des de fa temps. Però, perdre la final del Campionat Individual podria haver obert el debat relatiu a qui és el número u de la modalitat d’escala i corda perquè, tradicionalment, se li atorga esta distinció al vencedor del mà a mà. Però no hi ha debat; i és que el de Vinalesa va aconseguir ahir el seu sisé títol en la setena final que disputava. Va ser al trinquet de Pelayo i davant un rival de molta entitat com Pere Roc II, que va cedir per 60-35.  

L’esquerrà de Benidorm arribava superpreparat a esta edició del torneig. Fins i tot es va imposar a Puchol II en l’enfrontament entre ambdós de la lligueta dels quarts de final. Però això va ser a Vila-real; Pelayo és una altra història. La ‘catedral’ és enorme, noble i afavoreix a aquell que trobe la galeria amb solvència. És un trinquet on Puchol II encara és més número u, on les seues virtuts, que en són moltes, castiguen més als rivals.

I així va succeir en la final número trenta-huit del torneig. Puchol II va estrenar el marcador al dau, Pere Roc II va igualar en el joc següent i el de Vinalesa tornava a posar-se per davant en situar-se novament al dau.

En eixos tres parcials es van descobrir les cartes: Puchol II tenia com a quasi únic objectiu la dreta de Pere Roc II per a treballar-se el quinze. A partir d’ací, els detalls, com assegurar el dau amb un primer colp dibuixat i sempre complicat de restar, que suposava sumar ràpidament o tenir al rival a remolc perquè solament podia passar la pilota sense possibilitat d’atacar. I des del rest, paciència, per a tornar les escomeses que Pere Roc II dirigia amb molt de criteri al pou fins. Així fins que alguna pilotada arribara més centrada, moment en el qual tocava passar a l’atac. I per poc que la galeria fora una possibilitat, sense pensar-ho a tirar-la dalt.

Per la seua part, Pere Roc II també va buscar la mà menys bona del contrari, en este cas la dreta. I va intentar obligar-lo a jugar per davant i a restar colps de pis-paret, que en el mà a mà són els més efectius per a qui els realitza i més complicats per a qui els rep. A més a més, l’esquerrà es va mostrar valent i decidit a fer-se ràpidament avant, de vegades arriscant i concedint quinzes, però amb la idea clara d’anotar ràpidament.

Les estratègies decantaren la final

Va ser a partir del tercer joc, quan estes estratègies van començar a decantar la final. Perquè Puchol II continuava segur i eficaç, mentre que Pere Roc II duia a terme molt bones accions, però de tant en tant alguna errada. 

A poc a poc, la final es feia cada vegada més roja. Puchol II no menejava ni un múscul de la cara, però se li notava còmode i confiat. Amb Pere Roc II passava el contrari; es veia que no estava d’acord amb ell mateix i amb la manera en la qual estava executant el guió. I amb els dos patint, però un amb la tranquil·litat d’anar per davant, i l’altre amb la decepció de no poder desenvolupar el seu vertader joc, la final es va resoldre amb menys batalla de la qual s’esperava.

Iguala a tres grans pilotaris

Puchol II ha igualat, atenció, amb Sarasol I i Soro III a sis títols. També amb El Genovés. Però, en compte; quan es va crear el Campionat Individual, Paco tenia trenta-dos anys. Cal fer esta puntualització. 

A Puchol II li vam preguntar per la possibilitat d’aconseguir els onze entorxats d’Álvaro de Faura. «Parlar dels números d’Álvaro és de ser un poc imprudent. Anem a gaudir del dia a dia, de totes les partides i de la carrera de pilotari. I ja veurem quan em retire el que he assolit. Cada partida i cada campionat és molt dur de guanyar. De moment em quede que hui estuc contentíssim pel campionat, per la final i per l’ambient», deia.