Marrahí, Murcianet i Bossio no deixen opció a Moltó, Tonet IV i Raúl al Torneig Mancomunitats

Els aficionats a l’NBA dels anys noranta recordaran aquell senyal característic de Dikembe Mutombo. Un dels grans intimidadors de la lliga professional de bàsquet nord-americana que cada vegada que feia un tap, negava amb el dit índex alçat en la cara del seu contrincant i deia: «No, a ma casa». En el cas de la pilota, no és que es donarà esta situació, però ahir un equip va impedir que altre es classificara, precisament en el trinquet que els ha vist créixer. Marrahí i Murcianet jugaven al trinquet de Castelló, el de la seua localitat. Acompanyats de Bossio, estos formen l’equip de la Ribera Alta, en el V Torneig Mancomunitats de raspall. Ahir estos castellonencs van ser protagonistes en la victòria sobre la formació representativa de la Costera - la Canal de Navarrés, amb Moltó, Tonet IV i Raúl, per 30-10. Estos últims necessitaven guanyar i deixar als seus rivals en 10. Quan millor ho tenien i quan la iniciativa era seua, els riberencs van voltejar la situació i això significa que els finalistes que lluitaran el pròxim dissabte a Oliva seran Vercher, Canari i Lorja, trio de la Vall d’Albaida.

Classificació

La classificació final queda amb Marrahí, Murcianet i Bossio al capdavant amb set unitats, seguits dels valldalbaidins amb cinc punts. Per la seua part, Moltó, Tonet IV i Raúl es mantenen tercers amb cinc unitats, mentre que el tauler el tanca el trio de la Safor, amb Vicent, Brisca i José, sense puntuació.

Els costeruts només tenien una oportunitat, ja que ahir era la final de la tercera ronda de la fase classificatòria. L’equip de Tonet IV haguera igualat amb el de Vercher si haguera guanyat, però necessitava tindre un millor coeficient de jocs per a superar-los al tauler, pel fet que tenien perdut l’enfrontament directe.

La partida

Va haver-hi un moment de la partida en la qual pareixia possible. Moltó, Tonet IV i Raúl van eixir per totes i després d’adjudicar-se el primer joc al dau, van disposar d’un val i net per sumar des del rest. No va ser així. Marrahí es va posar a disparar des de la treta amb Murcianet i Bossio caçant les que quedaven per davant. Iguals a 5 i després a 10 amb els blaus patint més al dau que els seus rivals.

De nou des del dau, els rojos van avançar-se dos quinzes i pareixia que la iniciativa era seua, però a partir d’ací va vindre la desfeta. Joc per als riberencs i resta de la partida per a ells.

Torneig Mancomunitats Joves

Abans de tot açò, Joan i Sergi, parella de la Costera -la Canal de Navarrés, es van confirmar com el millor binomi del Torneig Mancomunitats Joves. Els costeruts acaben líders després de véncer a Bonillo i, ahir Marc per Momparler (la Safor) per 25-10 en la que era una final anticipada, ja que ambdós duos ja estaven classificats per a la final definitiva a Oliva.

La parella de la Costera-Canal de Joan i Sergi vajugar el passat divendres contra la de la Vall d’Albaida de Favarero i Marc, amb victòria per als primers per 25-10. Després d’uns compassos inicials d’igualtat, Joan i Sergi es van mostrar prou superiors i van certificar el triomf amb rapidesa.

Una batalla èpica al Genovés

Espectacular va resultar divendres al trinquet del Genovés la segona semifinal del Torneig Mancomunitats. Quasi dos hores de partida, que en el raspall és una barbaritat, van estar tirant-li els dos equips en un duel que va fregar l’epica i que es va decidir al costat del trio que va arribar millor físicament al joc definitiu. Eixe va ser el de la Costera-Canal de Moltó, Tonet IV i Raúl, que va superar 30-25 al de la Vall d’Albaida amb Vercher, Canari i Lorja. 

El primer parcial va ser un avís d’allò que suposaria la partida entre un equip, el de Tonet IV, que havia de guanyar per a mantenir opcions de jugar la final absoluta, i un altre, el de Vercher, que podia certificar la seua presència en eixa mateixa cloenda del campionat: dèsset minuts van necessitar Vercher, Canari i Lorja per a anotar des del dau.

A partir d’ací va ser una constant de pegar molt des del dau i de tornar pilotes impossibles des del rest. Tonet IV era el clar protagonista en la formació que vestia de roig mentre que els blaus compartien més la responsabilitat. Al dau, Vercher era l’amo i senyor amb el traure mentre que al rest destacava Canari amb unes parades miraculoses i la consecució de quinzes. Per la seua part, Lorja sempre estava bé i disposat a ajuda.

A mesura que va avançar la partida, Moltó i Raúl van guanyar en presència i aportació. I amb els sis pilotaris oferint un gran nivell, els quinzes eren xicotetes batalles que requerien infinitat d’intercanvis.

Així fins que es va igualar a 25. En un parell de jocs anteriors, Vercher, Canari i Lorja ja van oferir la sensació d’arribar més fatigats al tram final, sobretot el mitger, que s’havia pegat una sobirana pallissa neutralitzant les canonades de Tonet.

I, efectivament, la diferència en la pegada, i per tant en les forces, va estar determinant perquè Moltó, Tonet IV i Raúl feren el darrer joc i únic que es va anotar al rest.