Quatre campions i dos figures que s’estrenarien en el Trofeu Mestres

Els títols més importants de la pilota professional en són tres: el de Campionat Individual, que és el més emblemàtic per això de la lluita cara a cara i de poder a poder; el de la Lliga, perquè és la competició que més temps ocupa en la temporada; i el de la Copa, que amb un poc menys de durada que la Lliga, ofereix una exigència similar als contendents.

El Trofeu Mestres no es pot equiparar als tres esmentats, però està estretament relacionat amb ells perquè els equips participants es configuren amb els pilotaris que els van guanyar o van quedar subcampions, llevant de les excepcions contemplades en el reglament del torneig en l’apartat de criteris de selecció. Per tant, jugar un Trofeu Mestres significa que has sigut un dels millors professionals de l’any; i guanyar-lo, la guinda del pastís i una alegria per a la butxaca.

El Trofeu Mestres 2023 espera la disputa de la final, el dissabte al trinquet Pelayo, on Puchol II, Álvaro Gimeno i Carlos s’enfrontaran a  De la Vega, Nacho i Monrabal II.

D’entre els sis finalistes, solament dos no s’han proclamat campions en alguna de les setze edicions anteriors. Un és Álvaro Gimeno, i no hauria de sorprendre per la seua joventut. Encara més, resulta molt meritori que amb només vint-i-cinc anys estiga a punt de jugar la seua segona final. La primera la va disputar en la temporada 2021 formant en la punta amb Marc i Pere com a companys.

L’altre aspirant a mestre per primera vegada és De la Vega, que a més debuta com a finalista. En el seu cas sí que sorprén una miqueta més. I és que, encara que el d’Almussafes també és molt jove i acumula les mateixes vint-i-cinc primaveres que Álvaro Gimeno, la seua eclosió en l’elit de la pilota professional es va produir de manera molt primerenca i a estes altures de la seua carrera ja acumula dos lligues guanyades, una Copa, dos finals individuals i cinc títols en el Trofeu de Frontó, entre altres assoliments menors, però de prestigi. 

Els campions

Entre la resta de finalistes, que sí que han estat campions en alguna ocasió, Puchol II és el més destacat amb tres entorxats en el seu palmarés. Una dada lògica tenint en compte que el de Vinalesa és el gran dominador del joc per dalt corda des de fa anys. En cas de guanyar el quart igualaria amb Javi i Soro III, que a hores d’ara són els pilotaris que més victòries acumulen.

A continuació apareixen  Nacho i Monrabal II amb dos edicions aconseguides. Les del pilotari de Beniparrell van ser les de 2021 i 2022, temporades en les quals ha sigut el millor mitger amb diferència. Per la seua part, el punter de Vilamarxant va guanyar la primera l’any 2014 i després va repetir en 2019.

Si sumen la tercera, es situarien en el segon escaló del quadre d’honor juntament amb Puchol II i Dani de Benavites i superarien a Genovés II i a Santi de Finestrat.

Queda Carlos, una de les puntes de referència de l’escala i corda des de fa molts anys, que en este torneig en concret solament ha pogut alçar el trofeu en una ocasió, i ja ha plogut una miqueta, perquè va ser en l’any 2016.