El Trofeu Ciutat de Torrent, un torneig recent, però consolidat

Amb cinc edicions completades, el Trofeu Ciutat de Torrent encara no ha adquirit la condició de clàssic, però sí que pot presumir de ser un dels esdeveniments més atractius i consolidats de la temporada estival. El cartell de la pròxima edició ja està configurat i, com és norma, tornen a aparéixer els millors exponents del joc per dalt corda, que a més ofereixen un millor rendiment en el recinte del poble del bo de Natalio. I, continuant amb la tònica dels darrers anys, de manera paral·lela es disputarà un torneig de promoció amb presència destacada d’uns quants joves locals.

El format continua sent de dos semifinals i la corresponent final. La primera eliminatòria es jugarà el dilluns 17 de juliol i enfrontarà a De la Vega i Jesús contra Francés i Tomàs II. Tres dies després, el dijous 20 de juliol, Puchol II i Álvaro Gimeno s’enfrontaran a José Salvador i Nacho en la segona semifinal. El títol es resoldrà el dissabte 22 de juliol.

Pel que respecta al trofeu de promeses, la primera semifinal es jugarà el dimarts 18, la segona tindrà lloc el dimecres 19 i la final es disputarà el dia 22, abans de la de professionals.

Trofeu Diputació d'Alacant

El Trofeu Diputació d’Alacant es va traslladar fins al trinquet de Xàbia per a completar la segona eliminatòria dels quarts de final on hi hagué victòria per a José Salvador i Pere per 60-40 davant De la Vega i Álvaro Gimeno.

La partida va ser bona en línies generals. També ràpida en la consecució dels quinzes, amb la qual cosa es va resoldre en una hora i quart aproximadament.

Fins al 35 iguals hi hagué alternança en la consecució dels jocs i les forces van estar molt anivellades. Després, Pere va marcar la diferència al mig, sobretot en la tasca anotadora. I amb la seguretat que oferia José Salvador darrere, la parella de la faixa blava es va distanciar en el marcador gràcies a la seua pegada més gran i al fet de tindre més punteria.

La pròxima partida de quarts es jugarà el divendres de la setmana que ve a Benissa: Puchol II i Conillet contra Francés i Jesús.

Trofeu Santíssima Sang de Dénia

Els aficionats que es van congregar en el trinquet El Rovellet de Dénia per a presenciar la segona semifinal del trofeu de festes de la Santíssima Sang, van ser obsequiats amb una d’eixes partides que tenen una segona part després de la seua conclusió: la de la tertúlia, la del recordatori de les jugades i els moments que han convertit eixe duel en especial.

Pere Roc II i Javi s’enfrontaven a Francés i Nacho per un lloc en la final del pròxim diumenge, on ja esperaven Puchol II i Conillet. Bon cartell, amb una parella eminentment pegadora i una altra de tècnica depurada.

Doncs la pegada es va imposar a la tècnica, a més amb claredat. Després d’uns primers compassos de tanteig, Pere Roc II va fer valdre el seu gran moment de forma. Al finalista del mà a mà li continua eixint la pilota com un tir i no es conforma a passar-la, sinó que carrega amb intenció d’anotar, a més amb punteria.

Javi, tenint al de darrere en estat de gràcia, va fer el més intel·ligent, que era jugar per a Pere Roc II i assegurar el tir; no calia arriscar.

Enfront, Francés estava que no estava. El de Petrer amagava la pilota amb qualitat, però li costava seguir el ritme que estaven imprimint els rivals. Per la seua part, Nacho apareixia quan podia perquè la contra jugava clarament a evitar-lo, més encara veient que el seu escaleter estava passant-ho malament. I entre unes coses i altres, 55 per 35 per a Pere Roc II i Javi.

La semifinal estava prop de concloure sense pena ni glòria. Havia sigut una bona partida, sobretot per l’actuació dels que anaven per davant, però poc més.

I del possible últim joc, es van presenciar quatre que Francés i Nacho van fer seguits per a igualar a 55. Estos parcials van valdre un potosí, per bons. Principalment per les accions de Nacho, vertader artífex de la remuntada. El mitger va traure les dos mans a passejar, es va fer avant, arrere, a un costat i a l’altre per a jugar-ho pràcticament tot.

Pere Roc II i Javi no van afluixar, i per això va tindre més mèrit el fet d’igualar a 55, encara que no van poder neutralitzar tanta eficàcia fins al joc definitiu que els va atorgar el triomf entre ovacions.