RASPALL

Vercher, Canari i Lorja es proclamen campions del V Torneig Mancomunitats de raspall

Els representatius de la Vall d’Albaida es van imposar als de la Ribera Alta, amb Marrahí, Murcianet i Bossio, per 30-25 en una final on ho tenien tot perdut.

La irrupció de Vercher va ser clau per a la victòria final, ja que també va activar als seus companys, Canari i Lorja, mentre que Marrahí, Murcianet i Bossio van anar a menys quan ho tenien tot de cara.

La irrupció de Vercher va ser clau per a la victòria final, ja que també va activar als seus companys, Canari i Lorja, mentre que Marrahí, Murcianet i Bossio van anar a menys quan ho tenien tot de cara. / FUNPIVAL

Maties Oliver

Maties Oliver

Hi ha una dita en la pilota valenciana que es pot aplicar perfectament en el que va ocórrer en la final del V Torneig Mancomunitats de raspall. Fins a l’últim quinze, tot és pilota. Així és com es defineix que no cal donar res per perdut. Que mai et pots rendir perquè qualsevol factor pot pegar-li la volta a una partida, sobretot en l’esport autòcton. Així és també com Vercher, Canari i Lorja es van convertir en els campions del Mancomunitats. Els representatius de la Vall d’Albaida es van imposar als de la Ribera Alta, amb Marrahí, Murcianet i Bossio, per 30-25 en una final on ho tenien tot perdut. I és que els riberencs van tindre-ho tot a favor per a ser els agraciats. 25 per 5 i oportunitat amb val per acabar una partida que havia sigut completament seua.

La final

Vercher s’havia mantingut en l’ombra davant un equip que actuava sense fissures a totes les seues línies. Marrahí controlava el ritme del duel, mentre que Murcianet era una màquina d’aturar ofensives i Bossio no errava un quinze al capdavant.

Els valldalbaidins patien de valent perquè enfront tenien un trio que no parava de disparar per tots els costats. Les circumstàncies de la partida no acompanyaven en defensa tampoc, encara que això no volia dir que es rendiren.

Es va veure en el joc que va significar el 20 per cap per als riberencs. Marrahí i companyia havien situat un val i net, però a poc a poc, el domini blau anava traient el nas.

Marrahí (foto) i companyia havien situat un val i net, però a poc a poc, el domini blau anava traient el nas.

Marrahí (foto) i companyia havien situat un val i net, però a poc a poc, el domini blau anava traient el nas. / FUNPIVAL

Els de la Vall d’Albaida van tombar el val i net en contra, inclòs van disposar de dues oportunitats amb val per a estrenar el marcador. Una cosa que va vindre a continuació.

La irrupció de Vercher va canviar la partida. El rest de Piles va pegar quatre passos per davant per a capgirar el duel. Tant en el dau en la treta, com en la resta allargant la pilota, Vercher va ser el factor determinant. Canari i Lorja també s’activaren i es motivaren per acompanyar-lo. El primer en faceta defensiva, cobrint els espais del seu rest, i el punter aprofitant les pilotes mortes que quedaven per a sentenciar.

Canari (foto) i Lorja també s’activaren i es motivaren per acompanyar a Vercher.

Canari (foto) i Lorja també s’activaren i es motivaren per acompanyar a Vercher. / FUNPIVAL

Joves

Si la final de figures consagrades va ser emocionant, la del Torneig Mancomunitats Joves també va tindre la seua tensió. També en el trinquet d’Oliva i com a prèvia de la final de majors, Joan i Sergi (la Costera - la Canal de Navarrés) es van proclamar campions sobre Bonillo i Momparler (la Safor) amb un resultat de 25 per 5.

Bonillo.

Bonillo. / FUNPIVAL

Joan i Sergi van ser capaços de voltejar un marcador advers d’inici. Bonillo i Momparler van eixir per totes amb els dos primers jocs. Això no obstant, els costeruts van activar-se per a retallar distàncies fins a igualar a 15. Enmig d’una batalla on cap equip volia perdre, Joan i Sergi van ficar-se per davant en el marcador, amb el rest marcant la diferència. Un avantatge que ja no van deixar escapar.

Joan.

Joan. / FUNPIVAL