Bogeria per a coronar a Iván, Murcianet i Ricardet campions de la Lliga Caixabank de raspall

La final més justa, no podia haver tingut un millor desenllaç. El nivell oferit per tots els participants, l’entrega de l’afició que connectava amb els jugadors i l’emoció fins a l’últim quinze que quasi deixa en anècdota la resolució pel títol. Iván, Murcianet i Ricardet, representatius de La Llosa de Ranes, són els campions de la XL Lliga CaixaBank de raspall deixant sense premi a Vercher, Lorja i Néstor, combinat de Xàbia. I és que el marcador podia haver-se decantat per a qualsevol costat.

El 30-20 amb el que va concloure el lluminós va ser producte d’una bogeria, ja que els llosers s’escaparen en adjudicar-se els quatre primers jocs. Quan tot pareixia perdut, la reacció dels xabiencs va ser digna d’admirar per a igualar a 20. Enmig del frenesí, els finalment campions van poder refer-se perquè la festa esclatara en el trinquet de La Llosa de Ranes amb un ambient màgic.

El primer tram de la partida va estar dominat totalment pels campions. Els blaus van saber noquejar els contrincants parant les tretes de Vercher i obligant-los a carregar des de lluny. Així, els rojos perdien efectivitat amb Murcianet disparant amb una potència sobrada. La iniciativa era dels de La Llosa de Ranes també des del dau, ja que Iván treia amb intenció perquè Murcianet i Ricardet remataren amb eficàcia.

Tot i el marcador advers, això no volia dir que els rojos no estigueren competint. Encara que no disposaren de val, Vercher i companyia sí que arribaren a 30 en tres dels quatre tantejos, però no eren capaços d’intimidar realment als contrincants. «No era normal guanyar amb eixa facilitat en el marcador, perquè els jocs estaven igualats», va manifestar Murcianet. Per la seua part, Lorja va admetre que «he començat amb tensió i el cos agarrotat. Són coses de la pilota», mentre que Vercher va reconéixer que l’equip va eixir tímid a la canxa.

Reacció de Vercher

A partir d’ací, Vercher va començar a créixer per a donar ales al seu equip i lluïment a una final que no mereixia esta resolució. La treta del rest és una de les armes més amenaçadores del circuit i així va arribar la reacció de Xàbia.

«Quan Vercher es calfa, juga molt», va afegir Lorja. Tant el mitger, com Néstor es van activar i van tombar un val en contra per a situar el 20-10. Un factor decisiu va ser la revolució en el públic per part de Lorja. «Intente que gaudisquen. Cal cridar l’atenció a la gent perquè vinguen a veure este esport», va explicar el mitger del trio xabienc.

Amb el 20-15, els blaus tremolaven i els rojos no s’aturaren ací. «És inevitable tindre eixos nervis. Teníem l’exemple de la pròrroga de les semifinals per a canviar la dinàmica. Tenim eixa capacitat. Ho hem parlat. No estàvem malament, però havíem de tancar quinzes i evitar errades», va comentar Iván.

Igualada i emoció

La trajectòria lliguera de Vercher, Lorja i Néstor no podia acabar així i el premi va arribar amb la igualada. «Ha eixit el nostre equip, altres hagueren abandonat. Només nosaltres creiem. En la pilota formar un equip i jugar amb l’alegria de hui és el que compta», va valorar Néstor.

La partida va començar de nou i es va decidir per detalls. El trinquet bramava amb lloances per a cada costat, però ací, els llosers van saber situar-se de nou en la final. «Hem sigut un bloc, cadascú en el seu paper per remuntar els ànims. Ells també juguen a pilota i estaven en un gran estat de forma», va analitzar Murcianet, del qual Iván va destacar l’espurna que va aportar com a factor clau de la reacció. «No pensava que ens costaria tant. Hem patit i ens hem pogut refer que és el que importa», va concloure Ricardet.

En el tanteig final i amb el marcador a dos, una pilotada de Vercher va tocar en l’escala abans d’entrar en la llotgeta. El que haguera sigut val per a retallar distàncies, va convertir-se en el contrari. El títol va arribar amb una pilotada defensiva d’Iván que va acabar en el tamborí amb Vercher esperant per a respondre de rebot, situació que no va ocórrer per la precisió del rival.